Quan la música parla sense paraules

La Banda de Música de Ferreries està d’enhorabona. Compleix 150 anys, serà la pregonera del proper Sant Bartomeu i, sobretot, ha assolit una qualitat musical que es fa difícil descriure amb paraules. Aquest diumenge vaig assistir al concert de Sant Antoni que van oferir a Ciutadella. Hi anava ja sabedor de l’evolució de l’agrupació en aquests darrers anys, coneixedor de la seva aposta per una música ambiciosa i de la passió que demostren els músics que conformen la Banda. Així i tot, vaig quedar impressionat amb el concert.

Els 88 músics de la Banda aconsegueixen el que sembla impossible, esdevenir una sola veu capaç d’emocionar a la vegada que impactar, sorprendre a la vegada que commoure, explicar històries sense paraules, fer de la música un tot capaç d’omplir una hora i mitja de temps de sensacions totes elles agradables. Sota la batuta de mestre Josep Agustí Colom, la Banda sap jugar amb els matisos, sap demostrar energia i suavitat, potència i tendresa, tècnica i sentiment. Ja m’havien dit que el eoncert seria espectacular, i certament, ho fou. En alguns moments, tancava els ulls i intentava oblidar que els músics que interpretaven aquelles melodies eren veïns, coneguts, amics. Si ens treiéssim de moment aquest complex d’insularitat que ens persegueix, reconeixeríem que la Banda de Ferreries ha assolit nivells que haurien de trascendir la frontera de la nostra illa. Si no és així, que m’expliquin quina formació musical és capaç d’estrenar una peça davant el seu compositor amb un resultat brillant, com feu la banda ferrerienca amb “El triangle de les Bermudes”, de José Alberto Pina.

Sens dubte, l’estrena d’aqueta peça fou el moment màgic del vespre. En vint minuts, el Socors es convertí en l’escenari d’una història contada sense paraules, explicada per trompetes, saxofons, flautes, tubes, oboès… José Alberto Pina ha compost un poema simfònic que parla amb notes, i descriu l’ambient d’aquest lloc tant misteriós i llegendari. Mescla el misteri amb l’amor, i és capaç de recrear els vols dels avions, les desaparicions però també les històries d’amor. Si s’uneix una gran partitura amb una interpretació magistral, el resultat és l’ovació que va rebre la Banda de Música, i que va motivar dos bisos.

Menorca, com bé deia el president de l’Ateneu Musical de Ferreries abans del concert, deu molt als seus músics. Persones que decideixen per afició, a canvi de res més que la seva satisfacció, escampar la música pel món. A Ferreries, a més, aquests músics han decidit no conformar-se amb les peces de sempre, amb les obres que tothom espera. Han fet un pas més, i han decidit evolucionar amb la música, aprendre amb ella. La Banda de Ferreries s’ha superat de nou, i algú em demanava fins ón poden arribar. La veritat, no ho sé, però espero amb delit el proper pas. Que sigui per molts anys!

Leave a Reply