Archive for enero, 2011

“El timo del avioncito”

domingo, enero 23rd, 2011

Primer el ministre José Blanco des del Senat i després les companyies aèries s’han afanyat aquesta setmana a anunciar rebaixes en els preus dels seus vols amb Balears. Uns apliquen la reducció a tots els passatgers, altres només als que vivim a Balears, però el resultat acaba essent el mateix: totalment insuficient. Als ciutadans que tenim l’avió no com un luxe, sinó com una necessitat, que ens rebaixin un cinc per cent del seu cost ens hauria d’indignar. Aquest és tot el resultat de les gestions fetes per un ministre que es va comprometre a treballar perquè els ciutadans de Balears tinguéssim un millor transport aeri? Un cinc per cent de rebaixa? Aquest és tot el bagatge? Quina millora ha aconseguit el ministre i els nostres representants polítics, per exemple, per als vols interinsulars? Els hem de recordar quant hem de pagar per anar de Menorca a Palma?

Desitjo tota la sort del món a les persones que han decidit reviure la Mesa pel Transport. Açò sí, des d’aquestes modestes línies els recomano que no caiguin en l’error de convertir-se en un instrument polític ni en un argument per a la confrontació estèril entre els nostres representants a les institucions. Seria una veritable llàstima perdre una altra oportunitat per solucionar un problema que comença a ser endèmic.

Quan la música parla sense paraules

lunes, enero 17th, 2011

La Banda de Música de Ferreries està d’enhorabona. Compleix 150 anys, serà la pregonera del proper Sant Bartomeu i, sobretot, ha assolit una qualitat musical que es fa difícil descriure amb paraules. Aquest diumenge vaig assistir al concert de Sant Antoni que van oferir a Ciutadella. Hi anava ja sabedor de l’evolució de l’agrupació en aquests darrers anys, coneixedor de la seva aposta per una música ambiciosa i de la passió que demostren els músics que conformen la Banda. Així i tot, vaig quedar impressionat amb el concert.

Els 88 músics de la Banda aconsegueixen el que sembla impossible, esdevenir una sola veu capaç d’emocionar a la vegada que impactar, sorprendre a la vegada que commoure, explicar històries sense paraules, fer de la música un tot capaç d’omplir una hora i mitja de temps de sensacions totes elles agradables. Sota la batuta de mestre Josep Agustí Colom, la Banda sap jugar amb els matisos, sap demostrar energia i suavitat, potència i tendresa, tècnica i sentiment. Ja m’havien dit que el eoncert seria espectacular, i certament, ho fou. En alguns moments, tancava els ulls i intentava oblidar que els músics que interpretaven aquelles melodies eren veïns, coneguts, amics. Si ens treiéssim de moment aquest complex d’insularitat que ens persegueix, reconeixeríem que la Banda de Ferreries ha assolit nivells que haurien de trascendir la frontera de la nostra illa. Si no és així, que m’expliquin quina formació musical és capaç d’estrenar una peça davant el seu compositor amb un resultat brillant, com feu la banda ferrerienca amb “El triangle de les Bermudes”, de José Alberto Pina.

Sens dubte, l’estrena d’aqueta peça fou el moment màgic del vespre. En vint minuts, el Socors es convertí en l’escenari d’una història contada sense paraules, explicada per trompetes, saxofons, flautes, tubes, oboès… José Alberto Pina ha compost un poema simfònic que parla amb notes, i descriu l’ambient d’aquest lloc tant misteriós i llegendari. Mescla el misteri amb l’amor, i és capaç de recrear els vols dels avions, les desaparicions però també les històries d’amor. Si s’uneix una gran partitura amb una interpretació magistral, el resultat és l’ovació que va rebre la Banda de Música, i que va motivar dos bisos.

Menorca, com bé deia el president de l’Ateneu Musical de Ferreries abans del concert, deu molt als seus músics. Persones que decideixen per afició, a canvi de res més que la seva satisfacció, escampar la música pel món. A Ferreries, a més, aquests músics han decidit no conformar-se amb les peces de sempre, amb les obres que tothom espera. Han fet un pas més, i han decidit evolucionar amb la música, aprendre amb ella. La Banda de Ferreries s’ha superat de nou, i algú em demanava fins ón poden arribar. La veritat, no ho sé, però espero amb delit el proper pas. Que sigui per molts anys!

Una setmana sense fum

sábado, enero 15th, 2011

Després d’obrir la porta, vaig quedar sorprès. Darrera la barra del bar podia veure els cambrers, i fins i tot observava amb claredat totes les taules. L’espai que fins fa una setmana ocupava el fum del tabac ara estava ple d’aire net. Els confeso que no som fumador, i crec que aquest nostre col·lectiu ha guanyat i molt amb l’entrada en vigor de la nova llei per fer front al tabaquisme.

Ningú no discuteix el dret dels fumadors a fumar. Cadascú és lliure de decidir el que fa amb el seu cos i la seva salut. Ara, el que estava en discussió fins ara era el dret dels no fumadors a no ser fumats pels altres. Sonarà radical, i a discurs barat contra el tabaquisme que abandera una famosa presentadora de televisió, però és que és així. Tota activitat nociva per a la salut hauria d’estar regulada, i fumar ho és, tant per als qui fumen com per als qui han de compartir el seu fum.

Que els no fumadors tinguem ara més espais lliures de fum és un gran avanç. Tot canvi costa, i comporta traumes. També passarà amb l’aplicació d’aquesta llei, sobretot als bars i restaurants. Però és qüestió de temps. Assaborir un bon entrecot sense el fum del tabac és molt agradable. Hi ha suficients espais per a fumar, i no crec que sigui cap mesura repressiva reduir aquesta pràctica a l’espai privat individual. És una pura decisió de salut.