Retards inexplicables

Diu la dita que “las cosas de palacio van despacio”. Desgraciadament, estem acostumats a viure-ho, però massa vegades amb resignació. Fa uns dies informàvem que l’Ajuntament de Ciutadella havia resolt una petició de llicència vuit anys després de la seva entrada al Consistori. El cas era especial, amb una irregularitat al darrere, i segurament la institució donava per fet que allò no necessitava resposta perquè no es podia fer. Però l’exemple posa de manifest una lentitud administrativa que sembla incrustada als gens dels que gestionen la cosa pública. Fins i tot els polítics ho argumenten: “Ja sabeu que l’administració va lenta”. Cert, però l’administració no és un ens abstracte, sorgit del no res i regit per unes forces misterioses. L’administració són les persones, i en mans d’elles està fer que funcioni millor o pitjor.

Altres exemples de lentitud en l’administració es veuen massa sovint a l’hora de pagar. Les empreses ho passen malament perquè el sector públic no els paga a hora, i darrere de les empreses hi ha persones, treballadors, que veuen perillar el seu lloc de feina i el seu pa de cada dia. Puc entendre que els temps econòmics no són els millors, però quan una administració encarrega una obra, és perquè té els doblers per fer-la, i si els té, els ha de pagar a qui fa la feina. Si més no, si jo fes una obra a casa i no tingués doblers per pagar-la, seria un temerari i els constructors m’encalçarien. L’administració és impune?

Leave a Reply