Ponç Pons, el poeta

Record que anys enrere em va tocar fer la revista especial de les festes de Sant Llorenç. Llavors, el pregoner era Ponç Pons, i vaig passar unes quantes hores amb ell. Envoltats de gallines i moixos, el poeta m’explicava com entenia ell la poesia, sense la qual, assegurava, no hi havia vida possible. Ara, el Govern balear ha escollit el poeta menorquí com a escriptor de l’any 2011, una tria que des d’aquestes modestes línies, aplaudeixo.

Pons és de les poques persones que conec capaç de descriure el sentiment més complex en unes poques i belles paraules. Amb les seves manies i rutines, escriviu -com diu ell- la vida amb boli blau a la seva tanca d’Alaior. Allà ha donat forma a versos que han traspassat les complicades fronteres literàries que envolten aquesta roqueta menorquina, i també allà ha esculpit a poc a poc aquesta aura de geni peculiar que el fa únic. La distinció com a escriptor de l’any pot fer que l’obra de Ponç Pons sigui més coneguda fora de l’Illa, però també a Menorca mateix. Massa vegades els menorquins deixem passar les petites joies que ens aporta la nostra terra. I massa vegades tenim mal entès el menorquinisme, i defensam qualsevol cosa que sorgeixi de la nostra Illa, encara que no tengui qualitat suficient. L’obra de Ponç Pons mereix l’elogi no per ser insular, sinó perquè ha esdevingut universal.

Leave a Reply