Els Pirates, quan el teatre emprèn el vol

Massa vegades els menorquins autolimitem les nostres ambicions amb la premisa que vivim a una illa petita i per tant, no podem aspirar a grans fites. Moltes vegades vivim amb el complex d’insularitat, ens el posam nosaltres mateixos abans que altres ho facin. I així, massa vegades aspiram a anar fent, sense alçar les mires. Tocar de peus a terra, en diu alguna gent, ser conscients d’ón som i qui som. Aquest cap de setmana, però, servidor ha tingut la sort de comprovar que hi ha qui és prou valent per desafiar aquesta falsa regla, i els resultats demostren que no importa ni el tamany ni la procedència de la iniciativa, sinó les ganes i la feina.

“Els Pirates” ha romput les possibles fronteres de la insularitat. Per unes hores, va ser com si algun dels musicals que la Gran Via de Madrid s’haguessin traslladat a Menorca. Amb algunes diferències, evidentment, però l’aposta era arriscada, i el resultat és més que notable. Muntar un musical a Menorca amb “matèria” menorquina no ha de ser fàcil. Per començar, els pressupostos que es mouen aquí no s’assemblen ni de bon tros als que es manegen a les grans ciutats. Aquesta sí és una realitat menorquina difícilment superable. Ara, allò que no es pot aconseguir amb doblers en aquest cas es substitueix amb ganes i il·lusió. I el canvi és a millor.

El tàndem format per Mari Genestar i Joan Mesquida al capdavant de la nau pirata ha aconseguit conduir-la a bon port. El resultat que es pot veure i escoltar des de dalt l’escenari demostra la feinada que hi ha darrera. L’adaptació musical és excel·lent, inclosos alguns tocs clarament menorquins. La direcció escènica transforma el modest teatre de Calós en l’escenari senzill però efectiu per a un musical de les característiques d’Els Pirates. Algun petit efecte especial aporta el toc d’excel·lència ideat per aquesta directora a qui, insisteixo un altre cop, Ciutadella algun dia li haurà de tornar tot el que ella aporta al món teatral. I l’adaptació del text de Joan F. López Casasnovas permet, per una banda, situar l’acció a Menorca i, per altra banda, fer sentir als espectadors totament identificats amb el dialecte de l’obra.

Els actors, sense dubte, són els conductors que permeten que tota la feinada i la il·lusió posada a l’obra arribi als espectadors. I si actuar és de per sí difícil, més ho ha de ser fer-ho en un musical. Prova superada, podríem dir, amb menció especial per al jove Frederic, un Joan Taltavull que es descobreix com un talent a tenir en compte, i també per al mariscal, personatge que aconsegueix fer riure al públic fins al punt que les llàgrimes vessen dels ulls. El paper de les germanes, dels pirates i dels civils (excel·lentíssim i amb una interactuació amb el públic que aconsegueix ficar ja del tot els espectadors a dins l’obra)… Tots notables. A destacar també el paper de Toni Moll, productor que està aconseguint que a Ciutadella el teatre sobrevisqui i fins i tot reviscoli.

La Gran Via es va traslladar aquest cap de setmana a Ciutadella. De fet, la més gran diferència entre Madrid i Ciutadella fou el teatre. Un espectacle com “Els Pirates” lluiria molt més a un escenari amb millors condicions que un Teatre Salesià que cobreix excel·lentment la manca d’instal·lacions a Ciutadella, però que no pot amagar el dèficit existent. Per açò, aconsellaria a qui pogués que no es perdés la representació d’Els Pirates al Teatre Principal de Maó. El millor escenari menorquí pot convertir el musical en alguna cosa digna de recordar.

Deiem al principi que algú deia que a una illa com Menorca s’ha de tocar de peus a terra a l’hora de pensar en certes iniciatives. Tocar de peus a terra, però, no vol dir estar fermat a la terra, sense gosar aixecar ni un pam més dels que la natura ens ha donat. Tocar de peus a terra ha de voler dir saber des d’ón es parteix, tenir una base sòlida per a partir. Tocar de peus a terra ha de voler dir saber des d’ón agafar impuls per fer el salt, per emprende el vol. Aquest cap de setmana, Els Pirates han demostrat que des de Menorca també es pot volar teatralment. El teatre ‘made in Menorca’ té molt camí per endavant.

3 Responses to “Els Pirates, quan el teatre emprèn el vol”

  1. Ciutadella dice:

    El millor musical fet a Menorca i per menorquins! un espectacle que s’ha de veure! el recoman!

  2. Des de Barcelona hi ha ganes de veure’l: o bé per Pasqua, de vacances, o a veure si s’animen a venir a la capital comtal. La cosa, com deis, promet molt!

  3. itziar dice:

    Quina raó tens Llorenç amb lo de que a vegades, tocar de peus a terra, és quedar-hi enganxat! Sort, bé dius, tenim de poder comptar amb gent com na Mari, en Joan o en Toni. I sort els hi donarem per a que puguin navegar més enllà del canal de Mallorca!

Leave a Reply